La dignitat de Catalunya (La Vanguardia, Avui, El Punt, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Segre, La Ma??ana, Regi?? 7, El 9 Nou, Diari de Sabadell i Diari de Terrassa)

La dignitat de Catalunya

Despr??s de gaireb?? tres anys de lenta deliberaci?? i de cont??nues maniobres t??ctiques que han malm??s la seva cohesi?? i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d???emetre sent??ncia sobre l???Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l???Estat, el rei Joan Carles, amb el seg??ent encap??alament: ???Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en refer??ndum i jo vinc a sancionar la llei org??nica seg??ent???. Ser?? la primera vegada des de la restauraci?? democr??tica de 1977 que l???alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L???expectaci?? ??s alta.

L???expectaci?? ??s alta i la inquietud no ??s escassa davant l???evid??ncia que el Tribunal Constitucional ha estat emp??s pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes.

Repetim, es tracta d???una situaci?? in??dita
en democr??cia. Hi ha, no obstant, m??s motius de preocupaci??. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, nom??s deu podran emetre sent??ncia, ja que un (Pablo P??rez Tremps) est?? recusat despr??s d???una t??rbola maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto Garc??a-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el c??rrec despr??s del venciment del seu mandat, com a conseq????ncia del s??rdid desacord entre el govern central i l???oposici?? sobre la renovaci?? d???un organisme definit recentment per Jos?? Luis Rodr??guez Zapatero com el ???cor de la democr??cia???. Un cor amb les v??lvules obturades, ja que nom??s la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pr??rroga. Aquesta ??s la cort de cassaci?? que est?? a punt de decidir sobre l???Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal ???un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s???ha mostrat a ell mateix??? no farem m??s al??lusi?? a les causes del retard en la sent??ncia.

La definici?? de Catalunya com a naci?? al pre??mbul de l???Estatut, amb la conseg??ent emanaci?? de ???s??mbols nacionals??? (??que potser no reconeix la Constituci??, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de con??ixer la llengua catalana; l???articulaci?? del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l???Estat i la Generalitat s??n, entre altres, els punts de fricci?? m??s evidents del debat, d???acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que est?? optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sent??ncia.

No ens confonguem, el dilema real ??s avan?? o retroc??s; acceptaci?? de la maduresa democr??tica d???una Espanya plural, o el seu bloqueig. No nom??s estan en joc aquest o aquell article, est?? en joc la mateixa din??mica constitucional: l???esperit de 1977, que va fer possible la pac??fica Transici??. Hi ha motius seriosos per a la preocupaci??, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sent??ncia sobre l???Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut m??xima de la Constituci??, que no ??s altra que el seu car??cter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidir?? ??nicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei org??nica de l???Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L???alt tribunal decidir?? sobre la dimensi?? real del marc de conviv??ncia espanyol, ??s a dir, sobre el m??s important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de r??gim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d???una globalitzaci?? que relativitza les costures m??s r??gides del vell Estat naci??. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys m??s virtuosos de la hist??ria d???Espanya. I arribats a aquest punt ??s imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jur??dic, d???arrel romana: Pacta sunt servanda, els pactes s???han de complir.

Hi ha preocupaci?? a Catalunya i cal que tot Espanya ho s??piga. Hi ha alguna cosa m??s que preocupaci??. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econ??mica, idioma i tradici?? cultural) com el defecte de fabricaci?? que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esfor?? a la transfer??ncia de rendes a l???Espanya m??s pobra; afronten la internacionalitzaci?? econ??mica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l???Estat; parlen una llengua amb m??s pes demogr??fic que el de diversos idiomes oficials a la Uni?? Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a l???obsessiu escrutini de l???espanyolisme oficial. I acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pac??fica i provada capacitat d???aguant c??vic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; conv?? que se s??piga.

Estem en vig??lies d???una resoluci?? molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumst??ncies espec??fiques de l???assumpte que t?? entre mans ???que no ??s sin?? la demanda de millora de l???autogovern d???un vell poble europeu???, recordant que no existeix la just??cia absoluta, sin?? nom??s la just??cia del cas concret, ra?? per la qual la virtut jur??dica per excel??l??ncia ??s la prud??ncia. Tornem a recordar-ho: l???Estatut ??s fruit d???un doble pacte pol??tic sotm??s a refer??ndum. Que ning?? es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ning?? erri el diagn??stic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d???una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenlla?? negatiu i confiem en la probitat dels jutges, per?? ning?? que conegui Catalunya posar?? en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l???autogovern, l???obtenci?? d???un finan??ament just i un salt qualitatiu en la gesti?? de les infraestructures s??n i continuaran sent reclamacions tena??ment plantejades amb un ampl??ssim suport pol??tic i social. Si ??s necessari, la solidaritat catalana tornar?? a articular la leg??tima resposta d???una societat responsable.

Han publicat i redectat aquest text La Vanguardia, Avui, El Punt, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Segre, La Ma??ana, Regi?? 7, El 9 Nou, Diari de Sabadell i Diari de Terrassa.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: